-
Deia Eduardo Galeano que nosaltres no estem fets d’àtoms sinó d’histories. Ciutat Melancolia es la vida esclatant, en xicotetes partícules. Histories disseminades, lligades per la llum de la nostàlgia, crits de vida i mort, d’amor i desamor, d’esperança i incertesa, de llum i d’ombra. Un cant a la vida dins d’una maleta de vivencies, d’experiencies i de relats teixits a base de cine i música. Perque cada peça es una cançó o, tal volta, una pel·lícula. Perque cada fragment d’esta especie de ciutat es una nota i un fotograma i, al cap i a la fi, es la vida mateixa reclamant el seu lloc.
